Preparant Abu Dhabi amb el Racc

Per endavant vagi la nostra consideració pel Racc, l’emblàtic Real Automòbil Club de Catalunya, tant per la seva història centenària, pels seus milers de socis, com pels seus serveis, però el que realment no entenem, són els preus que ofereixen als seguidors, quan volen seguir al Barça.

Ara en vigilies de disputar el Mundial de Clubs de la Fifa a Abu Dhabi i a punt de gravar amb lletres d’or el nom del FC Barcelona en els llibres d’història del futbol, ja tornen a sortir comparacions entre els preus que ofereix l’agència oficial del Barça, i els preus que qualsevol persona, sense ser professional del turisme, pot aconseguir vellugant-se només una mica.

La diferència és tant important, que mereixeriem una explicació, perquè sino la imaginació ens pot portar a pensar, que els seguidors paguem els desplaçaments a tots aquells que viatgen "per la cara", i aixó no seria del tot just.

Sinó com s’enten que alló que un particular, com explica i detalla en una carta a La Vaguardia, pot aconseguir per uns 1000 euros (400€ avió+300€ 6 nits d’hotel+140€ lloguer cotxe), l’agència oficial del Barça, que ha de vetllar primer per nosaltres, no ho pot oferir?.

Les ofertes del Racc pels seguidors per anar a Abu Dhabi han estat aquestes:

• Viatge exprés a la final per 595 euros (trasllats i taxes incloses)
• Viatge i 5 nits en hotel de 5 estrelles 2040 euros
• Viatge expedició amb 7 nits d’hotel, 5380 euros

Un Crit Valent es pregunta com pot ser que si tenim un preu base de l’avió que pot oscilar entre els 400 euros de la carta de La Vanguardia i els 595 euros del xarter exprés del Racc, i que per exemple hotels de 5 estrelles d’Abu Dhabi, com un Sheraton es pot contractar per uns 75 euros la nit (375 euros 5 nits), o el mateix Park Rotana (de la oferta del Racc) a 130 euros , com poden "oferir" aquests preus tant alts.

Entenem que un preu base de 5 nits hauria d’haver estat ofert per la meitat de preu (595+375=970 euros), perquè hi caldria sumar un visita guiada a la ciutat.

Després la gent es sorpren que a certs desplaçaments, hi vagin tants pocs seguidors pagant, perquè com a curiositat en els darrers desplaçaments de Kazan (1900 euros) i Kiev, quasi hi han anat mes "enxufats" que seguidors.

Potser algun dia, igual que va succeir amb l’escàndol de les entrades de la Final de la Champions de Paris del 2006, on el Racc va haver de sortir en roda de premsa a explicar que el club se li havia quedat 1300 entrades del seu cupo, perque deien que havien fet curt amb els compromisos, també ens haurien d’explicar les raons d’aquestes diferències de preu.

O potser ens ho podem imaginar.

Visca el Barça, i cap a Abu Dhabi a tancar l’any mes històric del nostre club.

Joaquim Molins

L'altre equip de la "ciutat"

Deixeu-nos fer algunes reflexions històriques sobre certes actituds extraesportives per part blanc-i-blava, que amb el temps sembla que cauen en un cert oblit, i que amb raó o sense han contribuït a que durant alguns periòdes, les relacions entre Barça i Espanyol, no fossin les mes exemplaritzants.

.

No volem parlar ara, ni de partits ni d’arbitratges, sinó de les actituds. D’actituds de certs dirigents espanyolistes, que moguts per un populisme mal entès, aprofiten qualsevol excusa per per a difondre un "mal rotllo" que en general i majoritàriament no existeix.

.

Segurament per part de l’Espanyol també podrien fer una llista on remarcarien en que creuen que han estat perjudicats per l’acció del Barça, però aquí és el nostre torn.

.

O és que no ens hem de sentir molestos per la històrica cantarella dels darrers presidents del RCD Espanyol en no anomenar conscientment i sota cap concepte el nom del Barça?.

.

O és que no podem criticar que durant anys i anys van acollir, voluntàriament o involuntària, al madridisme i a certs sectors d’un espanyolisme que entenem que fan mal a Catalunya?;

.

O és que no ens podiem sentir molestos, perquè sense que vingués a res (Leverkussen va ser posterior), després de la final de Sevilla, durant partits i partits al Gol Sud de Sarrià hi hagués la pancarta del "Duckadam t’estimo"?;

.

O és que tampòc podem explicar la poca esportivitat de l’any 92, en negar-se a fer, el passadis a Sarrià al Campió d’Europa, amb el famós: Pasillo no?;

.

O és que tampoc no podem trobar curiòs, les dificultats d’assumir una catalanitat normal, no volent portar la senyera a la samarreta i acabar posant-se la Creu de Sant Jordi, bandera oficial d’Anglaterra o Georgia, entre altres.

.

I així podriem continuar, amb "anecdotes" passades i d’altres mes actuals (reqüalificacions, impugnacions…), però el que volem dir, es que els dirigents haurien de donar exemple als afeccionats.

.

Aixó si, des d’Un Crit Valent el que trobem mes divertit dels darrers presidents de l’Espanyol (el Sr.Perelló i el Sr.Sánchez) es la gran quantitat de vegades que van dir/amenaçar que plegaven, i que no ho van fer.

.

Esperem tirar endavant sense cap baixa, abans del Mundial de Clubs d’Abu Dhabi, aquest derby sigui metropolità o no.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

El President els hi posa massa fàcil

Cada cop el nostre president ens fa mes difícil trobar arguments per a justificar certes actuacions fetes al "marge" de la Presidència del FC Barcelona.

El Sr.Joan Laporta és President del Barça les 24 hores del dia li agradi o no (que sembla que si li agrada, i molt), i per tant, si li apliquem aquesta màxima quan li critiquem els excessos en les declaracions i actuacions polítiques, també l’hem de criticar els excessos en altres tipus de celebracions.

I quan no exerceixi com a tal, se li ha de demanar un comportament adeqüat, perquè a partir d’unes edats aquestes imatges mes que fer riure el que fan és pena.

Realment és encomiable la vitalitat que mostra, però no em direu que si la foto d’un tipus "grassonet" (segons va dir ell mateix "baconet"), amb traje i corbata, suat o mullat amb un puro a una ma (en una zona prohibida) i amb l’ampolla a l’altre, un diumenge a la nit, fos la d’algú altre, mereixeria alguna reflexió de part dels seus pares, i quasi dels seus fills, no?

Ara be, era una festa privada pagada amb els seus diners (segurament), però s’estava cel.lebrant en un local de concurrència pública, i per tant si sap (com tots sabem) que certa part de la premsa, sigui per atacar-lo a ell o per a intentar dessestabilitzar l’equip, aprofiten qualsevol "relliscada" seva per a poder furgar i esbombar-ho, per favor, no els hi posis fàcil tants cops.

D’altra banda no sembla que sigui la millor forma de donar exemple, després de pregonar per tot el món la imatge solidària del Barça amb els desprotegits, amb els nens, amb els malalts, amb el tercer món, etc, amb la donada de despilfarrar "champagne" a 100 euros l’ampolla.

També us prometem que tots aquells que estaven allà a costa de qui fos, no estaven mes contents que tots nosaltres per haver guanyat al Madrid aquella nit, i no vàrem acabar amb aquella imatge.

Aixó si, ja posats a tirar per terra un vi espumós, mes val que sigui el francés que no pas un bon cava català.

Visca el Barça

Joaquim Molins

I si el Madrid no hagués existit, ens hauria canviat la història a tots, no?

Previ: Un Crit Valent, com a associació barcelonista, amb profund arrelament catalanista, amb sentit de País i sensible als esdeveniments de la nostra societat, valora, felicita i s'adhereix a la iniciativa editorial d'ahir dels mitjans de comunicació catalans. En defensa de l'Estatut i de la dignitat de Catalunya davant les agressions d'institucions, partits i mitjans estatals, i a les portes de la visita del R. Madrid al nostre Estadi, alcem la veu per cridar : Visca el Barça i Visca Catalunya !

.

I ara a vigilies del Barça-Madrid, aixó d’anomenar-lo "clàssic" no m’agrada, ja s’acosta aquell neguit de cada de any, on es vulgui o no, sempre ens hi juguem alguna cosa mes que els punts.

Aquest partit concentra sentiments i emocions extraesportives provocades per les actuacions polítiques del passat.

.

La història és la que és, i està per a recordar i almenys pel nostre cantó, apendre i no repetir errors.

.

Per aixó quan ara sentim a barcelonistes que portats per un excés de correcció o ves a saber perquè, consideren que si el Madrid no existís, s’hauria d’inventar, no hi estem d’acord.

.

Però és que de cop i volta ens oblidem de tot el que ens han arribat fer, continuen fent i encara se’n vanaglorien a la nostra cara?

.

Potser aleshores s’hauria de fer una segona pregunta, que seria que de tots els Madrids que hem patit, quin és el que tant els hi agrada, que si no existis, s’hauria d’inventar?.

• El Madrid que gaudia de la protecció del Règim?
• El Madrid que va presidir un personatge que es va allistar voluntari a l’exercit de Franco, i va participar a l’ocupació de Lleida i va desfilar "victoriòs" a Barcelona, i amb declaracions en contra dels catalans?
• El Madrid que rebia favors arbitrals durant anys i anys amb Plaza?
• El Madrid que ens va robar DiStéfano, amb l’ajut dels estaments oficials?
• El Madrid que el seu president ens va tractar de Polacos?
• El Madrid que el seu president (guanyant pel vot per correu, sic) ens roba a Figo, i li permeten el "pelotazo"?
• El Madrid que permet que la premsa nacionalmadridista es dediqui a menyprear-nos i/o a insultar-nos?
• El Madrid sobervi i prepotent?
• Etc..

Doncs nosaltres diem que NO, que aquest Madrid no calia que hagués existit mai.

Si aquest Madrid no hagués existit, els èxits de la resta de clubs del futbol espanyol haguessin estat molt mes diversificats, amb molts mes títols per l’Ath.Club de Bilbao, València, Sevilla, At.Madrid, nosaltres, etc, com així passava abans de l’any 1953.

Però tornant ara a la realitat, el partit de diumenge ha de servir per a deixar ben clar, que el Barça és l’equip fa el millor futbol i que enguany mereixerem repetir el major número de titols.

Som el Barça, juguem al Camp Nou i el futbol que fem i la història fan que ens creiem i considerem favorits, ara només quedarà demostrar-ho a la gespa.

Unes dades, en els Barça-Madrid dels darrers 30 anys, 20 victòries nostres, per només 3 dels blancs, les estadístiques i el joc mostrat contra l’Inter, ens fan ser optimistes

I siguem concients que diumenge és 29 de novembre, i que mentre nosaltres celebrem els 110 anys d’història del Barça, per ells fa pocs dies es van cumplir 34 anys del seu principi de la fi.

Visca el Barça

Un Crit Valent!

Link castellà

http://docs.google.com/fileview?id=0B0bUkBKthj6FYzM3ODY4ZjgtNDIzNy00NzljLWJiMmQtOGM5NTI3YmIyZGNh&hl=es

Figo al Camp Nou? No gràcies

Es veu que com a ambaixador de l’Inter de Milà, l’exjugador portuguès té la intenció d’assistir al Camp Nou, per a donar suport (com no) a l’equip italià pel qual treballa.

Aixó ho ha declarat en una entrevista al diari Público, que podeu llegir en el link seguent:

http://www.publico.es/deportes/271965/vuelvo/camp/nou/tranquilo/ilusion

La ferida que va provocar el jugador en el sentiment barcelonista amb la seva traïció al nostre club, no està tancada, ni de bon troç, i en aquests anys no ha mostrat ni un mínim arrepentiment per la seva acció, i continua donant la culpa del que va passar a l’Estadi a la premsa catalana.

Si no ha estat capaç d’entendre que va actuar malament, permeten l’acord del seu representant amb l’aspirant a "pirata" Florentino, vol dir que de moment no mereix rebre cap honor del nostre Barça.

Sense un mínim arrepentiment de la seva acció, no hi haurà "perdó" possible.

Els socis i els afeccionats del Barça, som persones generosses i capaces de perdonar-ho tot, però es clar, el primer pas entenem que l’ha de fer qui va cometre l’error i no nosaltres.

El fet de ser professionals i "mercenaris" del futbol, no els dona cap dret a jugar amb els sentiments de milions d’afeccionats, que dipositent en ells la il.lusió d’un joc i devenir del nostre Club.

Per tant, i de moment:

Figo al Camp Nou? No gràcies

Visca el Barça

Un Crit Valent!