La Flàvia i la Chelo al DEC

No és interés d’Un Crit Valent entrar a comentar avui cap dels aspectes que ha relatat l’extreballadora del Club, l’ara públicament coneguda Flàvia Massoli al programa DEC d’Antena 3 del divendres passat, mes enllà de reafirmar-nos en que no creiem que tot un President del Futbol Club Barcelona, hagi de col.locar a la seva amant a sou dels socis.

Però sobre el programa i seus periodistes si que hi hauria moltes coses a dir.

Creiem que si volien apretar al President Laporta per les seves idees independentistes i aspiracions polítiques i del que es tractava divendres era de posar-lo contra les cordes descobrint aspectes de la seva vida personal i íntima, es van equivocar no preparant-se una mica millor la història.

Estem convençuts que qualsevol periodista esportiu de Barcelona, que tots eren concients de la relació, hagués pogut treure més suc i més titulars, que els especialistes en "salsa rosa" que estan més acostumats a les "juergues" i sortides dels "pseudo-galàctics" i del "nivell" d’algunes les seves acompanyants.

Segurament ells (aquests tipus de periodistes) no poden entendre com una història d’aquestes, coneguda per tots el periodistes d’aquí, es silencii i no sigui automàticament carn per aquests programes.

No valorem l’actitud de l’extreballadora del Club acudint a aquest programa, potser s’ho hagués pogut estalviar, però un cop fet, si que creiem que va estar molt mes discreta del que tothom pensava, segurament per lo malament que ho varen fer els entrevistadors, perquè obsesionats en voler incidir en els temes de "llit", no van saber interpretar tot el que la Flàvia estava explicant.

Ja va ser espectacular el moment en que el conductor de DEC en un "alarde" de coneixements deixa anar que era molt greu que el Sr. Laporta li digués "gilipollas" o "hijo de p.." al President d’Extremadura, i acte seguit haver de rectificar per que per l’auricular li havien dit que el que havia dit era "imbécil".

Però creiem que el moment de traca i mocador, va ser quan la periodista Chelo Garcia Cortés, amiga i defensora de Pantojas, Borjas, etc (nivelón brutal), afincada a Barcelona, després del tercer cop de ser totalment incapaç de pronunciar correctament el nom del nostre Club, l’anomenava "el Club Futbol Barcelona", i s’escolta perfectament com algú li diu que es diu Futbol Club Barcelona, i la Chelo molesta respón:

"…bueno si, pero es que a mi no me gusta el fútbol y además yo soy del Real Madrid, que quieres que te diga."

La frase es filosòficament pura, i de la que si apliquem la lògica, es pot concloure que als que no els agrada el futbol són del Real Madrid. i per tant als que ens agrada el futbol som del Barça.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Dedicado a nuestros amigos de la Penya Barcelonista de Caracas (Venezuela)

A finales de Septiembre, por motivos profesionales, tuve que viajar a Venezuela.

La estancia, muy exigente a nivel de compromisos, unicamente tuvo un escaso pero magnifico asueto : poder visitar el Centre de Catalunya, donde radica la Penya Barcelonista, y visionar el Malaga – Barça.

Debo decir que las instalaciones son magnificas, ejemplares, muy cuidadas y destinadas al ocio del socio.

.

Tuve el placer de compartir mesa con amigos barcelonistas de Venezuela, y poder celebrar la trabajada victoria del Barcelona en Malaga, pese a Welligton y el trencilla de turno.

Finalmente, compartir sobremesa con catalanes que viven en Caracas, o descendientes de emigrantes o, simplemente – que es mucho – gentes que simpatizan con el Barcelona y Catalunya, fue inolvidable.


Queria volver, y dedicar estas lineas a vuestra amabilidad, vuestro esfuerzo y vuestro barcelonismo.

.

La organización de una Penya, y por extension, de un Casal o Cercle de Catalunya, es una misión que debe reconocerse, valorarse, ponderarse y darla a conocer. Estas organizaciones, allende de nuestras fronteras, no solo permiten agrupar vuestro sentimiento, sino dimensionar, engrandecer y universalizar el Barça.

.

Cuando estas lejos, te sientes en casa, y percibes un sentimiento tan profundo a nuestros colores, que emociona.

Espero, en otra ocasión, en breve, reencontrarnos y seguir haciendo Barça a miles de kilometros.

Un abrazo para los barcelonistas de Caracas y de Venezuela y, por extensión, a todos aquellos que con su proselitismo hacen del Barça cada dia el club mas grande del Mundo.

Jordi Medina

Nosaltes no li tenim ganes, pero...

Des de l’arribada d’en Joan Laporta a la presidència del Barça, ja són molts cops que en surt esquitxat per una cosa tant voluntària i al mateix temps evitable com és el fet de mentir.

Algún dia algú hauria de fer un resum del les mentides del President, des de la ja llunyana del fitxage d’en Beckham, fins a la de negar el coneixement de l’auditoria/espionatge dels seus companys de junta.

I donem per fet que en aquest darrer cas va mentir, perquè de moment ja hi ha una divergència entre les explicacions del Sr.Oliver i les declaracions del Sr.Laporta, en el punt de que el primer va afirmar que un cop va tenir els informes, el President i els "auditats/espiats" es van enterar al mateix moment; i el President a Màlaga va donar una versió diferent, consistent en que el Sr.Oliver li va ensenyar els informes, i que va se ell i solament ell, el que va considerar un cop els havia vist, que s’havia d’explicar el que havia passat als afectats.

Ens preguntem com un mandat com el del Sr.Laporta tant ple d’èxits esportius, pot estar tant continuament tacat per aspectes que embruten la imatge ètica del club, per les actuacions provocades per ell mateix, per certs directius i pel Director General. I denunciar aixó, no és tenir-ne ganes.

Ja des dels casos antics dels Beckham, la pujada d’abonaments, les ventes de patrimoni, les entrades de Paris, al darrer, a molts en queda la sensació de que ens aixequen la camisa, amb un discurs encaminat a donar la volta a tot, i presentar-se ell com a víctima amb escuses "barates". Però el mes trist és, que en la majoria de casos s’han demostrat les mentides.

I ens preguntem quants cops mes ens han mentit, i encara no ho sabem?

Ara una de les escuses que ens van donar, és que aquestes actuacions a Estats Units són molt comunes, i es clar, nosaltres voldriem aclarir que no tot el que a USA és considera normal, aquí és legal.

Volem recordar que hi ha altres actuacions de la parella Oliver-Laporta que també han generat dubtes. Recordem la roda de premsa del Sr.Oliver explicant la magnífica oportunitat d’entrar a MSL, sense cap cost pel Barça i amb una espectativa de negoci brutal, tractant de "tontets" als periodistes que hi vàren assistir perque no ho entenien.

Clar que mes esperpèntica va ser aleshores retirar-se, si tot era tant idíl.lic. De tota aquesta història, ja només quedaria saber realment quants diners ens va costar.

De moment el que queda ben clar, és que de les declaracions dels tres vicepresidents que han parlat, s’extreu que 2 d’ells no s’ho van prendre gaire esportivament. Ferrer afirma que el tema es va tractar amb contundència (sic) i Boix declara una conversa dura (fins i tot molt dura) amb Oliver i que es va cabrejar molt. Per tant el que es diu normal, no ho van trobar.

I repetim que el problema no és com, ni quan apareixen aquest tipus de noticies. El problema real, es que en la majoria de casos les notícies són certes. I denunciar-les no és, tenir-li ganes.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Ho sento, però no ens els creiem

Ja ho hem dit mes d’un cop, no cal que vingui ningú de fora per a desestabilitzar-nos, nosaltres solets en tenim ben prou per a fer-ho perfectament.

Tenim la sensació un cop sentides les explicacions del Sr.Oliver sobre el greu escàndol destapat per El Periódico de Catalunya, que molta gent ha actuat malament. Però el mes greu no és l’aparició, sino la notícia.

En primer lloc és estrany que el Sr.Franquesa si té uns indicis d’una activitat al seu voltant que creu que pot ser "sospitosa" no vagi als Mossos d’Esquadra.

Poca gent creu que el President no sabes que el Sr.Oliver va encarregar investigar a 4 dels seus 5 vicepresidents, però es clar amb l’antecedent de que també deia que "desconneixia" que el seu cunyat pertanyia a la Fundación…

Però si realment és així, el Sr.Oliver havia de ser cessat automàticament i sense cap tipus d’indemnització.

I on queda la dignitat dels investigats, que un cop assabentats de la investigació es queden ben aferrats a la cadira?

La situació de la Junta el dia en que es van repartir els informes, deuria ser espectacular. Els 4 vicepresidents investigats, al.lucinats i preguntant-se que, amb aquesta "auditoria" (sic) de qui se’ls protegia i de que se’ls defensava.

Una interpretació que es pot donar a tota aquesta història, és que sembla que s’ha investigat/espiat/auditat/….als vicepresidents per a poder "eliminar" a algun candidat i col.locar tranquilament al continuista que mes interessi al President Laporta i al Sr.Oliver. Potser algú de Catalunya Oberta?

I finalment, i és una sensació particular després de que el Sr Oliver digui que una "auditoria de seguretat" no va mes enllà de revisar registres públics i poca cosa mes, que el import de 56.000 euros potser és una mica exagerat.

En un moments en que en els mitjans de comunicació semblava que callaven tota informació que podia afectar al Sr.Laporta (Flavia, Kuwaits, Mallorca, Uzbekistains, Giralt,…), una noticia com aquesta ens retorna una a la vida

Visca el Barça

Joaquim Molins

Els números blancs d'en Ramos Marcos

La setmana passada al programa "Que has dinat" d’en Sergi Mas a Com Ràdio, l’exàrbitre Sergi Albert va explicar que l’exàrbitre internacional Joaquin Ramos Marcos, fardava i presumia en algunes reunions d’haver dirigit un Barça-Madrid, amb una samarreta de l’equip blanc a sota de l’equipació arbitral.

La noticia recollida a l’e-noticies.cat, així com la resposta posterior de l’exàrbitre al programa Punto Pelota d’Intereconomia TV en el qual col.labora, són espectaculars.

http://esports.e-noticies.cat/sinverguenza-bocazas-falso-imbecil-jeta-mala-persona-32530.html

A Un Crit Valent no sabem si la noticia es certa o no, però que un excompany es tiri a la piscina i ho expliqui ens dona prou peu per a creure-ho, i potser només faltaria algú que assistís a aquelles reunions "s’atreveixi" a confirmar-ho.

A resultes del mal anomenat informe d’UCV de les "19 lligues robades" presentat el 23 de març passat (si voleu el poder llegir i descarregar al link de la columna blava de la dreta), on entre altres arguments questionavem la feina arbitral en l’anomenada època Plaza, alguns tertulians del Punto Pelota sense haver-lo ni llegit com anaven reconeixen, en mig de crits i vermells de ràbia a punt d’explotar, ens van dedicar una sèrie de comentaris (alguns d’ells amb molt mala baba) que no van caure en sac trencat.

Entre els tertulians, Ramos Marcos inicialment menys encés que els seus companys va venir a dir-nos que per molt que els números diguin una cosa que ell mai se’ls creuria i fins i tot va amenaçar amb anar als jutjats, i aleshores per a desacreditar l’informe, als que pensem d’aquesta manera i endefinitiva a la història del Barça, va mentir deliberadament afirmant que l’exàrbitre Rigo (al qual "acusaven" de barcelonista) UN ANY VA ARBITRAR AL BARÇA 36 PARTITS SEGUITS i es va quedar tant ample.

No cal dir que aquest discurs va ser confirmat, secundat i afirmat completament pels seus companys de programa Roncero, Siro López, José Damiàn González…..

Video: Comentaris Punto Pelota (Intereconomia TV) 24/3/09

Aixó ens va portar a pensar a fer un petit estudi comparatiu, dels partits que va arbitrar Ramos Marcos en lliga al Barça (33 partits) i al Madrid (30 partits), i veure els números fredament de com ens havia afectat.

Doncs el resultat final és que amb Ramos Marcos:

- El Madrid va guanyar el 60% dels partits que va arbitrar i va perdre el 23,3%

- El Barça va guanyar el 45% dels partits i va perdre el 30,3%

- Va xiular els mateixos penals a favor (4 a cadascú), però mentres al Barça li va assenyalar 9 en contra al Madrid només 1

- També hi ha una diferència important en quan a les amonestacions, 55 pel Barça i 39 al Madrid

Són interessants també els números dels enfrontaments directes entre Barça i Madrid, on veiem que dels 5 clàssics que va xiular 3 els van guanyar els blancs per 1 empat i 1 victòria del Barça, amb 2 penals a favor del Madrid i cap a favor del Barça.

I si centressim els números en les 6 temporades de l’època Plaza que va enganxar, veiem com aquests, encara es tornen mes blancs.

Link:

http://www.uncritvalent.com/Documents/Comparativa_RMarcos.pdf

o

Fes un click per a engrandir el quadre

Els números i les estadístiques poden ser només casualitats, i que tots els barcelonistes que hem vist/patit els seus arbitratges estessim equivocats; I que el clauer del Madrid que parlava en Sergi Mas, amb el que deien que es passejava per Salamanca, i que del qual també haviem sentit parlar, potser no va existir mai.

I finalment, afirmar que el Barça dels seus arbitratges en té mes mal records que altres.

Visca el Barça

Un Crit Valent!!!

PD: Amb Ramos Marcos vàrem guanyar la Copa del Rey de l’any 1988, per 1 a 0 contra la Real Sociedad

Enlace traducción castellano:

http://www.uncritvalent.com/Documents/Ramos_marcos_cast.pdf